No és moment de posar pals a la roda

No és moment de posar pals a la roda, en el passat ple de març CIU (i discutida en el ple d’abril)  va presentar una moció en la que es demanava descomptes per a la compra de tiquets de zona blava per poder-los regalar als clients dels establiments de Cerdanyola. Atès que la facilitat per aparcar és un dels mètodes més eficaços per la promoció del comerç local, vem demanar que s’oferissin paquets de tiquets de zona blava amb un descompte del 30% a aquells comerciants que en volguessin adquirir per regalar en els seus clients, i amb un 50% de descompte quan la compra la realitzes una Associació de comerciants, de venedors dels Mercats Municipals o el Gremi d’hostaleria, (degut al volum important de compra). Aquesta proposta no va tirar endavant perquè el grup de PSC, ICV-EUA i ERC la van votar en contra.

Un altre proposta, ja que properament pagarem la taxa de residus una de les al·legacions que CIU va presentar va ser la possibilitat de “Gaudir d’una bonificació del 10% tots aquells comerços i establiments associats a les Associacions de Comerciants de Cerdanyola i al Gremi d’ Hostaleria en el marc d’un protocol signat entre l’Ajuntament i les associacions abans mencionades per foment del reciclatge, la reducció de residus, la reducció de bosses de plàstic i les bones pràctiques en la
reducció i recollida  selectiva de residus.” Aquesta proposta també va ser rebutjada.

Sabem que no és el millor moment per aplicar aquesta taxa i per això vam ser durs i contundents a l’hora de demanar que aquesta s’apliqués amb una bonificació del 50% (proposta acceptada), però ens va quedar pendent de debatre les diferències d’imports que estan previstes aplicar en funció del tipus d’establiment. Tema que pensem s’hauria d’haver discutit amb els representants del mon del comerç, que segur són més propers a la realitat i podien haver col·laborat a l’hora de fer més real aquestes diferències que acabarem tenint. De moment hem aconseguit que el 2012 es pagui la meitat d’aquesta taxa, veurem que passa el proper any.

Amb tot això vull dir, que CIU esta per recolzar i treballar i sobre tot fer front a aquests moments tant difícils i per això no deixarem de presentar les propostes que creguem hagin d’anar a favor del comerç, de les entitats, associacions, gremis que estan treballant dia a dia i que cal fer-los costat. Son moltes les hores que ells dediquen, a part del seu negoci, per un treball en benefici de tots i col·laborant en un model de ciutat familiar, acollidor i viu.

Per part meva i de CIU us garanteixo que continuarem treballant en qualsevol proposta que acabi beneficiant al mon econòmic de Cerdanyola.

Montse Soley

El deute hipotecari, problemes i solucions, amb Xavier Roig

Sopar de Dones 2012

MANIFEST AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA, 8 DE MARÇ DE 2012

El món està canviant i les societats estan dibuixant un nou paradigma en què res serà el mateix. La societat és un bé comú, al qual totes les persones tenen el dret i el deure de contribuir al seu desenvolupament. Per això és ara, més que mai, quan, entre totes i tots, hem de treballar per assolir el grau de maduresa social, en què la desigualtat més important que encara avui persisteix, la desigualtat entre dones i homes, desaparegui definitivament dels nostres horitzons. A nivell legal hem avançat molt, però la realitat és una altra. Hem d’eliminar els obstacles que dificulten la participació activa de les dones en els llocs de presa de decisions en totes les esferes, econòmica, social, cultural i política. Durant massa anys, hem perdut un talent femení indispensable, perquè per assolir l’objectiu d’igualtat, desenvolupament i pau, no es pot obviar el gènere que representa més de la meitat de la població del planeta. Des de la seva diferència, dones i homes són el complement necessari per donar resposta a les necessitats del país. La suma de les capacitats i habilitats de les dones i els homes seran la clau per a la construcció d’un model de societat més justa, amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En un moment de conjuntura global complicada, però en el qual la ciutadania catalana ens ha confiat el govern de la major part de les institucions del país, les dones i els homes de Convergència Democràtica de Catalunya seguirem treballant en aquesta direcció, per fer, entre totes i tots, una Catalunya millor.

Març 2012

El comerç de proximitat en perill d'extinció

Les enormes dificultats que està travessant el comerç de proximitat de la nostra ciutat, a conseqüència de la crisi i de la frenada del consum són alarmants. El comerç i l’hostaleria de Cerdanyola esta intentant mantenir obertes les seves portes i salvaguardar els llocs de treball, s'estrenyen el cinturó com tots i s'estan sotmetent a molts sacrificis perquè la seva activitat continuï endavant. Però per desgràcia, cada dia veiem la persiana baixada d'un altre establiment, un altre que no tornarà a obrir. Hem de ser conscients que darrere d'aquesta persiana hi ha hagut una o varies persones, un autònom, un comerciant que després d'haver esgotat tots els seus recursos, tots els seus estalvis i tots els seus esforços, s'ha vist obligat a tancar definitivament.

És una situació que penso mereix que la meditem i considero necessari que entre tots donem suport al comerç de proximitat de Cerdanyola, tenim la clau a la nostra mà.

El nostre comerç de proximitat mereix com a mínim un reconeixement a les funcions socials i els efectes positius que generen a la nostra comunitat. Quin model de ciutat volem tenir?, una ciutat dormitori, sense un teixit comercial fort, gairebé sense comerços, amb els carrers plens de locals tancats, sense la il·luminació que aquests comerços generen i per tant amb un major percentatge d'inseguretat i un consegüent augment de l’incivisme,...,  carrers amb més brutícia,... perdríem els ulls que vigilen constantment els nostres barris, per no parlar de les activitats que ens ofereixen. Volem perdre tot això?, som conscients del servei inherent que presta el comerç de proximitat?. Fem examen de consciència, avaluem i decidim si volem que Cerdanyola tingui un comerç viu, aleshores, fem el possible, entre tots, per quedar-nos aquí i comprar-hi sempre que sigui possible.

A Cerdanyola tenim un comerç de qualitat i molt variat on podem trobar gairebé tot el producte i servei que busquem, podem sortir a dinar, a sopar i gaudir d’una bona oferta de plats elaborats i exquisits. Tots els ciutadans  podem ajudar i col·laborar a conservar  aquests llocs de treball i en un futur  els que es puguin generar. Per tot això, hem de prendre consciència del que representen per la ciutat i per a tots nosaltres.

Pensem-hi

Montse Soley

Cal defensar l'activitat econòmica a Cerdanyola

La millor política social que es pot aplicar és la  defensa de l'activitat econòmica, ja que d'ella no només depèn mantenir els llocs de treball existens, sinó que  és l'única fórmula per poder crear-los.

Les empreses, el comerç i l'hostaleria són l'única via per a la recuperació del creixement i la creació d'ocupació, per això cal donar-los suport, implementant mesures integrals de recolzament . És imprescindible donar un nou enfocament a l'hora de formar als aturats, incrementant el treball en matèria d'orientació i formació perquè puguin afrontar les necessitats i demandes dels escenaris econòmics previsibles i així desenvolupar perfils qualificats que ocupin nous llocs de treball.

El sector comercial i hostaler està fent front a la crisi amb menys capacitat i amb un gran esforç, s'han de prendre mesures per desenvolupar la competitivitat i el manteniment dels mateixos, promoure la modernització, noves tècniques de gestió comercial, agilitzar els tràmits administratius (finestra única) i mesures d'ajuda i finançament. Si  actuem amb una política deflacionista en l'àrea de l'activitat econòmica obtindrem una depressió en el creixement . Sens dubte, el principal indicador del nivell de vida d'una societat és el creixement econòmic, si no ho defensem estem abocats a la pèrdua inexorable de molts llocs de treball .

Per això, des de CIU hem defensat en aquest pressupost l’import global d’aquesta àrea.   Serà ara i conjuntament amb els agents econòmics de la ciutat,  mitjançant el diàleg, que s’hauran de prendre les decisions oportunes. Des de CIU sabem que no és fàcil, i que moltes d’aquestes mesures no recauen sobre aquest ajuntament però posem-nos a treballar, ja!!!  comencem facilitant les entrades a Cerdanyola, senyalitzant els aparcaments, facilitant l’accés i el pagament, treballem els eixos, etc

Hi ha moltes famílies que amb gran esforç han donat estudis als seus fills i ara veuen que aquests no troben una sortida professional per a la qual s'han preparat durant anys. Es imprescindible que donem suport a les empreses que encara tenim a la ciutat, que donem facilitats perquè en vinguin de noves, que recolzem l’emprenedor i que anem tots a una...

Hem de plantar cara a l’atur a Cerdanyola, ajudar en la mesura que puguem a tantes famílies que passen per moments molt difícils per arribar a fi de mes. Mirar de donar sortida professional als joves i emprenedors. I potenciar la inserció laboral de majors de 45 anys.

Posem-nos a treballar, ja!!! Cal fer tot el possible per evitar el tancament de més empreses i establiments comercials a Cerdanyola!!!  ... Penseu que hi ha moltes empreses a la nostra ciutat que estant lluitant per mantenir-se i algunes poden trobar-se a un pas de l’ofec.

Comencem per donar suport , recolzament, diàleg i comprensió. Un treball en equip que compti amb  tots els agents econòmics de la ciutat. Pel bé de Cerdanyola.

Montse Soley

Cal fer costat al comerç i l’hostaleria local

La nostra ciutat té un important teixit comercial, així com una remarcable xarxa d’establiments dedicats a la restauració i al lleure nocturn. Tots ofereixen dia rere dia un servei de qualitat al servei de la ciutadania. Generant riquesa, donant vida a carrers, places i avingudes de Cerdanyola.

La crisi generalitzada ha colpejat l’activitat hostalera i comercial. No debades es tracta de petites empreses, sovint familiars, que malden per obrir la persiana cada dia i fer prou calaix per viure. O en molts casos, sobreviure a impostos, taxes, obligacions de tota mena que cal satisfer, pregant perquè al final quedi un sou mínimament digne.

La situació no és bona. Però vull ser optimista i transmetre-us aquesta idea. Perquè sé que el comerç i l’hostaleria local està treballant més que mai perquè la nostra economia segueixi funcionant. No ens podem permetre que s’aturi, que tot es paralitzi.

Tots hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó i fer grans esforços. Dia rere dia. Clients i botiguers, ciutadania i restauradors. Tothom. Aquesta és una realitat que convé superar pel benefici de totes i tots. Ara més que mai hem d’ajudar-nos, fer-nos costat els uns i els altres. Com? Comprant al comerç local, sent clients de la nostra hostaleria i restauració, gaudint de l’oferta de lleure nocturn. Fent-ho garantim que funcioni la nostra estructura econòmica, de qualitat i proximitat. Garantim també els llocs de treball que sostenen comerços i establiments hostalers locals. I el que és més important: ajudem a refer la nostra situació econòmica. Si creem moviment, si impedim que tot s’aturi, farem més fàcil la remuntada. Per tot això, ara més que mai, en aquesta campanya nadalenca fem costat al comerç i l’hostaleria local.

Montserrat Soley

Ara no toca

En començar aquest escrit vull deixar ben clar que el comerç, l’hostaleria i el lleure nocturn de Cerdanyola del Vallès és ben conscient que passem per potser la pitjor crisi que ha viscut mai la nostra economia. Ho visc i m’ho expliquen molts petits empresaris que cada dia fan mans i mànigues per obrir el seu negoci, buscant amb desesperació si veuen cap brot verd, com deia l’il·luminat de Madrid, que indiqui que la cosa comença a millorar. No vull ser pessimista, però la cosa, si més no de moment, no remunta.

La realitat és que la petita i mitjana empresa, botiguers, bars, restaurants, tallers, ... està patint molt directament els efectes de la crisi. Només cal trepitjar el carrer per veure-ho. Podem dir sense equivocar-nos que l’economia catalana ha estat tocada en la seva línia de flotació. Bé que lluitem els petits i mitjans empresaris perquè no s’enfonsi, enviant-ho tot en orris!. Així estem, en la lluita diària, quan ens arriba la gran idea del govern municipal d’implementar un nou impost. La taxa d’escombraries, especialment gestada per castigar-nos encara més, per munyir-nos un xic més. No se n’adonen, les llumeneres locals, de la nostra situació. No ens neguem a pagar impostos, però ara, i vista la complicada situació per la que passem, no toca. De cap manera una nova taxa que pot significar per a molts l’estoc definitiu al seu negoci. És això el que volen, els que s’omplen la boca parlant de plans estratègics i moltes altres coses?. Com el faran, si actuen per bastir un erm de petita i mitjana empresa?

És el moment de la negociació d’aquesta taxa, tot explorant el diàleg entre el govern municipal i les associacions de comerciants i hostalers per planificar quan i de quina manera s’ha d’implementar aquest impost.

Si no es fa així el govern actuaria despòticament, implantant un impost que pot ser letal per l’activitat econòmica del municipi. I aquest no és el camí. Ara no toca.

Montserrat Soley

Ara és l’hora, Cerdanyola!

Escric aquest bitllet pensant en el proper diumenge, 22 de maig, jornada d’eleccions municipals. Trobo un moment mentre treballem perquè tothom conegui la nostra proposta per governar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Tothom ha de saber que CiU és l’opció millor preparada per conduir la ciutat allà on li pertoca.

La campanya electoral es tancarà quan arribi el dissabte 21 de maig. Fins al darrer minut caldrà explicar el nostre programa i convèncer els electors i les electores perquè ens votin. Fent veure a tothom de la importància d’anar a votar. Defugint triomfalismes i pensant que “el partit l’hem guanyat sense baixar de l’autobús”. Tots els vots són vàlids i més necessaris que mai perquè la nostra veu sigui ferma i forta a l’Ajuntament.

Redacto aquesta nota més convençuda que mai que la ciutat necessita un canvi en positiu. És urgent que entre tots fem un cop de volant a la nau municipal perquè emprengui el camí correcte. Entre totes i tots hem redactat un full de ruta per Cerdanyola del Vallès, per dignificar-la i fer-la aparèixer pel que val i és, sense obediències i submissions a ningú. Som Cerdanyola del Vallès, una ciutat del Vallès Occidental i si em permeteu, el cor de Catalunya. No ens cal ni volem taifes o califats que ens situen en un segon ordre en benefici de capitostos més interessats en el seu profit que no pas en la nostra Cerdanyola del Vallès.

Ara és l’hora, gent de Cerdanyola, per votar valent. Sense complexes. Per damunt d’ideologies, per damunt de les persones, pensant en el profit col·lectiu. Entenem Cerdanyola del Vallès com una ciutat oberta, on tothom hi cap, amb una gran població capaç d’assolir el que vulgui. Diumenge 22 de maig, hem de votar CiU, hem de votar Alfons Escoda i l’equip de gent que l’acompanyem. Fem un darrer esforç i que ho sàpiga tothom! Parafrasejant una famosa frase, ho aconseguirem perquè sabem que és possible. Votem CiU, votem Cerdanyola del Vallès!

Montse Soley

Quo Vadis, PSC?

Indignada. Estic molt indignada amb l’actuació dels diputats del PSC al
Congrés espanyol votant en contra de la proposta perquè l’estat pagui a
Catalunya els diners del Fons de Compensació. Han fet teatre, però teatre
del dolent. Primer i al Senat votaren amb la resta de senadors catalans, a
favor que Madrid pagui el que deu. Potser ho feren perquè encara hores
d’ara ningú sap ben bé per a què serveix aquesta cambra.

Arriba el moment de la votació seriosa, al Congrés. I vés per on, els
ideòlegs de can PSC s’inventen arguments per justificar l’injustificable:
votar en contar dels interessos del país.

Aquestes diputades i diputats han actuat seguint les ordres d’en Zapatero,
l’ideòleg i executor de la crítica situació per la que passa Catalunya i
per extensió, la resta de l’Estat. La seva forma de fer, canviant segons
on actua i diu, s’ha implantat a uns lobotomitzats electes del PSC. Un
exemple: recordeu què va dir respecte a l’Estatut sortit del parlament de
Catalunya i votat en referèndum? El ribot d’en Guerra encara riu de les
“repassades” que va fer al document i de pas, al nostre poble.

La crisi té una dimensió global, això és indubtable. Cal afrontar-la per
vèncer-la i fer que el país avanci. Amb mesures dinamitzadores de
l’economia, aportant carbó que faci funcionar la locomotora catalana.
Vostès, electes del PSC, van en la línia contrària i ajuden a ofegar el
nostre, el seu país. I dic seu perquè quan els interessa bé que es posen
la barretina i abracen la quatribarrada.

El PSC fa la política del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Segons l’ocasió, usa la
cara que convé. Sempre ho han fet amb conseqüències negatives pel país.
Ara, quan passem per un moment crític, aquesta manera de fer pot ensorrar
encara més Catalunya. Relegar-la a ser “una entrañable comunidad autónoma”
més, negant-li el pa i la sal, negant-li la possibilitat de sortir del cul
de sac.

Demano al PSC que canviï d’actitud. Que segueixi el nord adequat, junt amb
la resta de forces polítiques del país. El país necessita unitat, no
desavinences. Potser és que al carrer de Nicaragua hi ha massa “capitans”
amb interessos contraposats, posant pel davant els seus interessos
partidistes que no pas el país. Actuant com smigols qualssevol cercant
l’anell màgic. Al preu que sigui. Si cal tallant els dits al seu país,
Catalunya. Quo Vadis, PSC?

Montse Soley

PARLEM D'ECONOMIA

El proper dimecres dia 11 de maig, qui vulgui podrà participar en el sopar / xerrada sobre economia, a càrrec del conseller Andreu Mas-Colell.

Molt important: Per poder assistir s'ha de confirmar l'assistència.

Crec que és una de les persones més rellevants que tenim a la Generalitat i un dels millors economistes del segle XXI a nivell mundial, tot un luxe poder compartir un xerrada amb ell.

Montse Soley

La Cerdanyola somiada i tanmateix, possible!

"I have a dream", deia l’enyorat Martin Luther King. Amb tot el respecte, manllevo la famosa frase per a parlar de la meva passió: Cerdanyola del Vallès. Perquè he tingut un somni. He vist una ciutat, Cerdanyola del Vallès, sortint del sot emocional i econòmic que hipoteca i condiciona el seu futur. Que l’obliga a viure per sota de les seves potencialitats reals.

He vist una Cerdanyola emprenedora, valenta, capaç de fer-se un lloc – el que es mereix – en el Vallès i la Catalunya actuals. Una ciutat que té la UAB i el Parc de l’Alba, però on només CiU contempla propostes de futur per a tothom. Això és: comerciants, petits i mitjans empresaris, restauradors, botiguers, treballadores i treballadors. Perquè de què ens serveix disposar d’infraestructures de primer ordre, com ara el Sincrotró, si la ciutat no està preparada per a treure’n profit?. Un Ajuntament sensible a les peticions i demandes de tots els seus agents econòmics ha de liderar l’adequació del conjunt de la ciutat a la realitat que avui s’està construint al Centre Direccional, a cavall entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. Els beneficis i les plusvàlues, per a totes i tots!

Malauradament Cerdanyola del Vallès ja té prou experiències negatives, que han sagnat la nostra autoestima i els beneficis que se’n deriven. És el cas, per exemple, de la UAB, un  equipament de primer ordre construït en sòl cerdanyolenc que “capitans” de terres enllà fan seu. I nosaltres, a més i en moltes ocasions, ens hi posem bé, davant la mala jugada!

He vist una ciutat plural, diversa, oberta a tothom, on els nous catalans i catalanes treballen colze a colze amb la resta de la població per tirar endavant la nostra Cerdanyola, la de tothom. Perquè justament en aquest punt, el treball en conjunt, rau la clau de l’èxit.

He somiat una Cerdanyola del Vallès endreçada, amb carrers i espais comuns nets, ben cuidats, que conviden la ciutadania a passejar-s’hi. Una ciutat humana, pensada per a les dones i els homes, per als infants i les persones de la tercera i quarta edat. Amb els equipaments escaients, donant respostes clares a les demandes de tothom.

He vist una ciutat i la seva gent que toca dempeus al terra, capaç d’assumir tots els seus problemes però també les seves virtuts i potencialitats. Una Cerdanyola que vol ser, orgullosa dels seus valors i potencialitats, que no es resigna a ser l’eterna comparsa d’altres ciutats més ben situades en l’escalafó d’aquest o d’altre partit.

Una ciutat, la meva, la nostra, que demana feina, feina i més feina. Una ciutat per fer, que il·lusiona, que demana a crits la nostra implicació. Una Cerdanyola del Vallès somiada però, talment, possible. Treballem per fer-la possible!

Montse Soley