En començar aquest escrit vull deixar ben clar que el comerç, l’hostaleria i el lleure nocturn de Cerdanyola del Vallès és ben conscient que passem per potser la pitjor crisi que ha viscut mai la nostra economia. Ho visc i m’ho expliquen molts petits empresaris que cada dia fan mans i mànigues per obrir el seu negoci, buscant amb desesperació si veuen cap brot verd, com deia l’il·luminat de Madrid, que indiqui que la cosa comença a millorar. No vull ser pessimista, però la cosa, si més no de moment, no remunta.
La realitat és que la petita i mitjana empresa, botiguers, bars, restaurants, tallers, ... està patint molt directament els efectes de la crisi. Només cal trepitjar el carrer per veure-ho. Podem dir sense equivocar-nos que l’economia catalana ha estat tocada en la seva línia de flotació. Bé que lluitem els petits i mitjans empresaris perquè no s’enfonsi, enviant-ho tot en orris!. Així estem, en la lluita diària, quan ens arriba la gran idea del govern municipal d’implementar un nou impost. La taxa d’escombraries, especialment gestada per castigar-nos encara més, per munyir-nos un xic més. No se n’adonen, les llumeneres locals, de la nostra situació. No ens neguem a pagar impostos, però ara, i vista la complicada situació per la que passem, no toca. De cap manera una nova taxa que pot significar per a molts l’estoc definitiu al seu negoci. És això el que volen, els que s’omplen la boca parlant de plans estratègics i moltes altres coses?. Com el faran, si actuen per bastir un erm de petita i mitjana empresa?
És el moment de la negociació d’aquesta taxa, tot explorant el diàleg entre el govern municipal i les associacions de comerciants i hostalers per planificar quan i de quina manera s’ha d’implementar aquest impost.
Si no es fa així el govern actuaria despòticament, implantant un impost que pot ser letal per l’activitat econòmica del municipi. I aquest no és el camí. Ara no toca.
Montserrat Soley
