La Cerdanyola somiada i tanmateix, possible!

"I have a dream", deia l’enyorat Martin Luther King. Amb tot el respecte, manllevo la famosa frase per a parlar de la meva passió: Cerdanyola del Vallès. Perquè he tingut un somni. He vist una ciutat, Cerdanyola del Vallès, sortint del sot emocional i econòmic que hipoteca i condiciona el seu futur. Que l’obliga a viure per sota de les seves potencialitats reals.

He vist una Cerdanyola emprenedora, valenta, capaç de fer-se un lloc – el que es mereix – en el Vallès i la Catalunya actuals. Una ciutat que té la UAB i el Parc de l’Alba, però on només CiU contempla propostes de futur per a tothom. Això és: comerciants, petits i mitjans empresaris, restauradors, botiguers, treballadores i treballadors. Perquè de què ens serveix disposar d’infraestructures de primer ordre, com ara el Sincrotró, si la ciutat no està preparada per a treure’n profit?. Un Ajuntament sensible a les peticions i demandes de tots els seus agents econòmics ha de liderar l’adequació del conjunt de la ciutat a la realitat que avui s’està construint al Centre Direccional, a cavall entre Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès. Els beneficis i les plusvàlues, per a totes i tots!

Malauradament Cerdanyola del Vallès ja té prou experiències negatives, que han sagnat la nostra autoestima i els beneficis que se’n deriven. És el cas, per exemple, de la UAB, un  equipament de primer ordre construït en sòl cerdanyolenc que “capitans” de terres enllà fan seu. I nosaltres, a més i en moltes ocasions, ens hi posem bé, davant la mala jugada!

He vist una ciutat plural, diversa, oberta a tothom, on els nous catalans i catalanes treballen colze a colze amb la resta de la població per tirar endavant la nostra Cerdanyola, la de tothom. Perquè justament en aquest punt, el treball en conjunt, rau la clau de l’èxit.

He somiat una Cerdanyola del Vallès endreçada, amb carrers i espais comuns nets, ben cuidats, que conviden la ciutadania a passejar-s’hi. Una ciutat humana, pensada per a les dones i els homes, per als infants i les persones de la tercera i quarta edat. Amb els equipaments escaients, donant respostes clares a les demandes de tothom.

He vist una ciutat i la seva gent que toca dempeus al terra, capaç d’assumir tots els seus problemes però també les seves virtuts i potencialitats. Una Cerdanyola que vol ser, orgullosa dels seus valors i potencialitats, que no es resigna a ser l’eterna comparsa d’altres ciutats més ben situades en l’escalafó d’aquest o d’altre partit.

Una ciutat, la meva, la nostra, que demana feina, feina i més feina. Una ciutat per fer, que il·lusiona, que demana a crits la nostra implicació. Una Cerdanyola del Vallès somiada però, talment, possible. Treballem per fer-la possible!

Montse Soley