Ara és l’hora, Cerdanyola!

Escric aquest bitllet pensant en el proper diumenge, 22 de maig, jornada d’eleccions municipals. Trobo un moment mentre treballem perquè tothom conegui la nostra proposta per governar l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Tothom ha de saber que CiU és l’opció millor preparada per conduir la ciutat allà on li pertoca.

La campanya electoral es tancarà quan arribi el dissabte 21 de maig. Fins al darrer minut caldrà explicar el nostre programa i convèncer els electors i les electores perquè ens votin. Fent veure a tothom de la importància d’anar a votar. Defugint triomfalismes i pensant que “el partit l’hem guanyat sense baixar de l’autobús”. Tots els vots són vàlids i més necessaris que mai perquè la nostra veu sigui ferma i forta a l’Ajuntament.

Redacto aquesta nota més convençuda que mai que la ciutat necessita un canvi en positiu. És urgent que entre tots fem un cop de volant a la nau municipal perquè emprengui el camí correcte. Entre totes i tots hem redactat un full de ruta per Cerdanyola del Vallès, per dignificar-la i fer-la aparèixer pel que val i és, sense obediències i submissions a ningú. Som Cerdanyola del Vallès, una ciutat del Vallès Occidental i si em permeteu, el cor de Catalunya. No ens cal ni volem taifes o califats que ens situen en un segon ordre en benefici de capitostos més interessats en el seu profit que no pas en la nostra Cerdanyola del Vallès.

Ara és l’hora, gent de Cerdanyola, per votar valent. Sense complexes. Per damunt d’ideologies, per damunt de les persones, pensant en el profit col·lectiu. Entenem Cerdanyola del Vallès com una ciutat oberta, on tothom hi cap, amb una gran població capaç d’assolir el que vulgui. Diumenge 22 de maig, hem de votar CiU, hem de votar Alfons Escoda i l’equip de gent que l’acompanyem. Fem un darrer esforç i que ho sàpiga tothom! Parafrasejant una famosa frase, ho aconseguirem perquè sabem que és possible. Votem CiU, votem Cerdanyola del Vallès!

Montse Soley

Quo Vadis, PSC?

Indignada. Estic molt indignada amb l’actuació dels diputats del PSC al
Congrés espanyol votant en contra de la proposta perquè l’estat pagui a
Catalunya els diners del Fons de Compensació. Han fet teatre, però teatre
del dolent. Primer i al Senat votaren amb la resta de senadors catalans, a
favor que Madrid pagui el que deu. Potser ho feren perquè encara hores
d’ara ningú sap ben bé per a què serveix aquesta cambra.

Arriba el moment de la votació seriosa, al Congrés. I vés per on, els
ideòlegs de can PSC s’inventen arguments per justificar l’injustificable:
votar en contar dels interessos del país.

Aquestes diputades i diputats han actuat seguint les ordres d’en Zapatero,
l’ideòleg i executor de la crítica situació per la que passa Catalunya i
per extensió, la resta de l’Estat. La seva forma de fer, canviant segons
on actua i diu, s’ha implantat a uns lobotomitzats electes del PSC. Un
exemple: recordeu què va dir respecte a l’Estatut sortit del parlament de
Catalunya i votat en referèndum? El ribot d’en Guerra encara riu de les
“repassades” que va fer al document i de pas, al nostre poble.

La crisi té una dimensió global, això és indubtable. Cal afrontar-la per
vèncer-la i fer que el país avanci. Amb mesures dinamitzadores de
l’economia, aportant carbó que faci funcionar la locomotora catalana.
Vostès, electes del PSC, van en la línia contrària i ajuden a ofegar el
nostre, el seu país. I dic seu perquè quan els interessa bé que es posen
la barretina i abracen la quatribarrada.

El PSC fa la política del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Segons l’ocasió, usa la
cara que convé. Sempre ho han fet amb conseqüències negatives pel país.
Ara, quan passem per un moment crític, aquesta manera de fer pot ensorrar
encara més Catalunya. Relegar-la a ser “una entrañable comunidad autónoma”
més, negant-li el pa i la sal, negant-li la possibilitat de sortir del cul
de sac.

Demano al PSC que canviï d’actitud. Que segueixi el nord adequat, junt amb
la resta de forces polítiques del país. El país necessita unitat, no
desavinences. Potser és que al carrer de Nicaragua hi ha massa “capitans”
amb interessos contraposats, posant pel davant els seus interessos
partidistes que no pas el país. Actuant com smigols qualssevol cercant
l’anell màgic. Al preu que sigui. Si cal tallant els dits al seu país,
Catalunya. Quo Vadis, PSC?

Montse Soley

PARLEM D'ECONOMIA

El proper dimecres dia 11 de maig, qui vulgui podrà participar en el sopar / xerrada sobre economia, a càrrec del conseller Andreu Mas-Colell.

Molt important: Per poder assistir s'ha de confirmar l'assistència.

Crec que és una de les persones més rellevants que tenim a la Generalitat i un dels millors economistes del segle XXI a nivell mundial, tot un luxe poder compartir un xerrada amb ell.

Montse Soley