Quo Vadis, PSC?

Indignada. Estic molt indignada amb l’actuació dels diputats del PSC al
Congrés espanyol votant en contra de la proposta perquè l’estat pagui a
Catalunya els diners del Fons de Compensació. Han fet teatre, però teatre
del dolent. Primer i al Senat votaren amb la resta de senadors catalans, a
favor que Madrid pagui el que deu. Potser ho feren perquè encara hores
d’ara ningú sap ben bé per a què serveix aquesta cambra.

Arriba el moment de la votació seriosa, al Congrés. I vés per on, els
ideòlegs de can PSC s’inventen arguments per justificar l’injustificable:
votar en contar dels interessos del país.

Aquestes diputades i diputats han actuat seguint les ordres d’en Zapatero,
l’ideòleg i executor de la crítica situació per la que passa Catalunya i
per extensió, la resta de l’Estat. La seva forma de fer, canviant segons
on actua i diu, s’ha implantat a uns lobotomitzats electes del PSC. Un
exemple: recordeu què va dir respecte a l’Estatut sortit del parlament de
Catalunya i votat en referèndum? El ribot d’en Guerra encara riu de les
“repassades” que va fer al document i de pas, al nostre poble.

La crisi té una dimensió global, això és indubtable. Cal afrontar-la per
vèncer-la i fer que el país avanci. Amb mesures dinamitzadores de
l’economia, aportant carbó que faci funcionar la locomotora catalana.
Vostès, electes del PSC, van en la línia contrària i ajuden a ofegar el
nostre, el seu país. I dic seu perquè quan els interessa bé que es posen
la barretina i abracen la quatribarrada.

El PSC fa la política del Dr. Jekyll i Mr. Hyde. Segons l’ocasió, usa la
cara que convé. Sempre ho han fet amb conseqüències negatives pel país.
Ara, quan passem per un moment crític, aquesta manera de fer pot ensorrar
encara més Catalunya. Relegar-la a ser “una entrañable comunidad autónoma”
més, negant-li el pa i la sal, negant-li la possibilitat de sortir del cul
de sac.

Demano al PSC que canviï d’actitud. Que segueixi el nord adequat, junt amb
la resta de forces polítiques del país. El país necessita unitat, no
desavinences. Potser és que al carrer de Nicaragua hi ha massa “capitans”
amb interessos contraposats, posant pel davant els seus interessos
partidistes que no pas el país. Actuant com smigols qualssevol cercant
l’anell màgic. Al preu que sigui. Si cal tallant els dits al seu país,
Catalunya. Quo Vadis, PSC?

Montse Soley